Avui he volgut esciure un post una mica diferent dels que he escrit fins ara per a compartir amb tu “el que he après” (fins ara) de forma resumida i fàcil de llegir, fins i tot poètica.
Sempre m’ha agradat molt escriure i avui he sentit que ho havia de fer així. És una forma d’expressió que m’ajuda a conectar amb mi i que en més o menys mesura t’arriba a tu.
Espero que ho gaudeixis i que t’inspiri en moments en què et sentis perduda o confusa. Aquí ho tens:
És quan no miro, que hi veig clar.
És quan m’aturo, que avanço mes depressa.
És quan menys penso, que més comprenc i millors idees tinc.
És quan crec, que llavors puc.
És quan confio, que va bé.
És quan agraeixo, que reconec i aprecio.
És quan sento, que realment sé.
És quan no jutjo, que estimo.
És quan connecto, que veig i m’emociono.
És quan respiro, que estic present.
És quan estic, que sóc.
És quan sóc que creixo i brillo.
És quan observo, que accepto.
És quan deixo, que flueixo.
És quan em rendeixo, que m’obro i rebo.
És quan entro, que puc sortir.
És quan veig, que puc decidir.
És quan prenc consciència, que sóc lliure per a crear el que vull!
Deixa que les coses t’arribin.
Però estigues present per a veure-les
I estima cada part de tu per a poder-les rebre.
Gràcies Univers per la teva saviesa.
Gràcies a tu, per ser a l’altre costat i llegir-me.
Gràcies.