El que he après

Avui he volgut esciure un post una mica diferent dels que he escrit fins ara per a compartir amb tu “el que he après” (fins ara) de forma resumida i fàcil de llegir, fins i tot poètica.

Sempre m’ha agradat molt escriure i avui he sentit que ho havia de fer així. És una forma d’expressió que m’ajuda a conectar amb mi i que en més o menys mesura t’arriba a tu.

Espero que ho gaudeixis i que t’inspiri en moments en què et sentis perduda o confusa. Aquí ho tens:

 

És quan no miro, que hi veig clar.

És quan m’aturo, que avanço mes depressa.

És quan menys penso, que més comprenc i millors idees tinc.

 

És quan crec, que llavors puc.

És quan confio, que va bé.

És quan agraeixo, que reconec i aprecio.

 

És quan sento, que realment sé.

És quan no jutjo, que estimo.

És quan connecto, que veig i m’emociono.

 

És quan respiro, que estic present.

És quan estic, que sóc.

És quan sóc que creixo i brillo.

 

És quan observo, que accepto.

És quan deixo, que flueixo.

És quan em rendeixo, que m’obro i rebo.

 

És quan entro, que puc sortir.

És quan veig, que puc decidir.

És quan prenc consciència, que sóc lliure per a crear el que vull!

 

Deixa que les coses t’arribin.

Però estigues present per a veure-les

I estima cada part de tu per a poder-les rebre.

 

Gràcies Univers per la teva saviesa.

Gràcies a tu, per ser a l’altre costat i llegir-me.

Gràcies.

Deixa un comentari