Quan explicava com aconseguir el que vols amb el post sobre la llei de l’atracció, vaig remarcar la importància de tenir fe en l’Univers (en la vida) per poder rebre el que desitgem. En aquest post vull compartir una anècdota i inspirar-te a confiar… Perquè si confies la vida respon 😉
L’anècdota:
Recordo un dia que donant el dinar al meu fill petit amb la meva mare vaig tenir una revelació.
Ell menjava solet els trossets de pollastre agafant amb ànsies els grapats més grossos possibles. Ajudant-se de les seves diminutes manetes perdia molts trossets pel camí i acabaven a terra. Ràpidament eren devorats que amb gran delit per la gossa dels meus pares.
Quan no en va voler més vaig començar a retirar tranquil·lament els trossets sobrants. De sobte, la meva mare em va preguntar amb aquell to preocupat que la caracteritza: “ja saps quant pollastre menja exactament amb tot el que li cau per terra?”. Jo vaig contestar: “I tant si ho sé, menja exactament el que té gana”.
Aquella resposta em va sortir tant natural que fins i tot em va sorprendre la pregunta. Però, en realitat, uns pocs anys enrere jo hagués tingut la mateixa preocupació exactament… I què havia canviat, doncs? Simplement la forma amb què jo ara em miro la vida: des de la perspectiva de la confiança. I no fa pas tant d’això, però ho tinc tant arrelat, el canvi ha estat tant profund, que preguntes com les de la meva mare aquell dia em sorprenen.
I és que moltes mares d’aquesta generació hem fet un gran exercici de consciència per arribar a canviar la forma en què ens mirem als nostres fills i la nostra vida. És el que m’agrada anomenar la generació de la consciència femenina 🙂
El canvi de perspectiva:
És un canvi de perspectiva que va de dins cap enfora i no al revés com ens han intentat ensenyar durant tants anys. És el canvi de la confiança en la vida en comptes de la por, la preocupació i la negativitat:
La confiança en què un bebè sap quan i quant ha de mamar. I no quan ho diu el rellotge, el professional antiquat o la veïna.
La confiança en què un bebè es donarà la volta, s’asseurà i caminarà per si mateix el dia que estigui preparat per fer-ho. I no quan nosaltres el forcem o quan l’estadística diu que toca.
La confiança en què el bebè aprendrà a menjar sòlids per sí mateix. I no a base d’introduir-li menjar triturat a la boca mentre el distraiem amb cançons.
La confiança en què un infant té ganes i capacitat per aprendre des de la pròpia estimulació i de forma espontània. I no a partir de bombardejar-lo amb informació que aviat serà obsoleta.
La confiança en què el nostre cos té capacitat d’autocuració. I que no necessita tanta ajuda externa de químics.
La confiança en què la Terra ens dóna els fruits que necessitem a cada lloc i moment. I que no és vital menjar fruites exòtiques si som mediterranis.
La confiança en què tots portem dins una energia perfecte i un potencial únic que val la pena compartir amb el món. Encara que no hagi pogut brillar. I no pas éssers carregats de mancances si no passem pel tub dels estàndards de la societat artificial.
La confiança en que la gent és bona per naturalesa. I que no hi ha gent dolenta, sinó gent equivocada.
La confiança en què la vida està de part nostra. I que no cal sempre patir i sacrificar-se per tenir dret a viure-la en plenitud.
La confiança en què som només nosaltres mateixes les que tenim el poder per crear la nostra vida i la nostra felicitat. I que no som víctimes del món.
Amb confiança no fa por acceptar que tot el que tenim ara mateix és responsabilitat nostra. Perquè això vol dir que tenim el poder de canviar el que no ens agrada.
Confiar per fluir:
El millor de tot és que aquesta confiança ens dóna pau, felicitat i llibertat. I ens allunya de la por, la preocupació, els problemes, la necessitat de control i els perills imminents… Això vol dir que ens permet fluir! I fluir vol dir seguir la intuïció, oblidar la necessitat de control i el sentiment de mancança i confiar en que “l’Univers proveirà”.
Confiar en que la vida em donarà sempre el que necessito en el moment que ho necessito. Això porta a l’agraïment profund i l’agraïment porta a l’amor…
Quina alliberació poder viure així, no?
En canvi, si no confies i pateixes, llavors dubtes constantment i no pots mantenir-te present. Per tant, no pots fluir perquè et perds el que et guia la intuïció. Això porta a la frustració, i la frustració porta a l’odi i l’odi porta a la por. I la por…. porta a la profecia que s’autocompleix!
A quin món vols pertànyer?
Aquell dia, després d’observar la pregunta de la meva mare i la meva resposta em vaig adonar que ja no pertanyo a aquell món de preocupació i angoixa constant de desconfiança. Sinó que ara ja sí confio en la vida i puc fluir. Dono gràcies per haver arribat fins aquí.
M’encantaria ajudar-te a fer-ho tu també! Amb una mica de coaching ho pots aconseguir 😉 Prova-ho gratuïtament!
Espero haver-te inspirat a canviar la perspectiva cap a la confiança en la vida. Encara que només siguin uns pocs centímetres. Com va dir Einstein “la ment que s’obre a una nova idea mai més tornarà a la seva mida original”.
Gràcies per compartir aquest escrit, el món necessita més confiança 😉