El poder de no fer res

Hi ha moments en què no pots fer res. Necessites parar i pensar. I de seguida et sents malament perquè tens la sensació que no estàs avançant perquè “no estàs fent res”. En canvi, sí que estàs fent, però per dins (no cap enfora). I aquesta feina és crucial perquè després puguis fer la feina cap enfora, és a dir, prendre accions. Aquí està el poder de no fer res.

Perquè entenguis a què em refereixo, et proposo un exercici:

Imagina’t que ets un arbre.

Sent les arrels amagades en la terra humida, el tronc fort i savi que et sosté, les branques flexibles mogudes pel vent i les fulles acariciades pel sol radiant. Sent l’esplendor de l’estiu i les ganes de brillar verda i bonica. L’alegria contagiosa del ocells cantant et fa sentir plena de vida i amb ganes de donar el millor de tu. Llavors, amb tot el teu esforç amorós, poc a poc, vas creant els teus fruits únics per a compartir amb el bosc.

Un cop madurats i consumits pels seus animals et sents cansada, amb ganes de dormir. I sents, més que mai, el pes de les fulles. La fresca de la tardor t’obliga a desprendre-te’n per a poder mantenir nutrit la resta del teu cos. No pots amb tot i cal prioritzar. El cansament és fa cada dia més insuportable i les arrels demanen la teva atenció. El gèlid hivern et convida a agafar un son profund en què la única prioritat és mantenir-te viva. Estàs tranquil·la perquè saps que mentre les arrels tinguin aliment, la resta sobreviurà. Durant un temps la única part del teu cos que funciona i creix són les arrels que van agafant força per a resistir un següent cicle més esplendorós i productiu.

Quan estàs en moments d”’hivernació” ets com l’arbre que es cuida de les arrels. Estàs nutrint una part de tu (que acostuma a ser la creativa, inspirada) que més endavant donarà els seus fruits. Però cal donar-li la importància que té i respectar aquests moments perquè si no ho fas, si no dones la força necessària a les teves arrels, no tindràs forces pel següent cicle. De la mateixa manera que quan veus un arbre pelat a l’hivern no l’acusaries de “no fer res productiu”, no ho facis amb tu mateixa. Perquè només aconseguiràs sentir-te malament o no respectar la teva necessitat i obligar-te a seguir “fent coses”.

No fer res és estar.

Estar és tant important com fer.

La natura és cíclica i tu, com a dona, també. Respectar els teus moments i aprendre a aprofitar-ne el potencial et permetrà cuidar-te més i donar el millor de tu.

Per tant, quan necessitis parar, descansar, pensar o crear sense passar-ho a l’acció, recorda’t a tu mateixa que estàs cuidant les teves arrels per a fer més i millors fruits quan sigui el moment.

Confia en el teu propi cicle.

Confia en el poder de no fer res!

 

Si vols aprendre a confiar en la teva essència, esoltar-te i deixar de fer només el que se suposa que hauries de fer, sol·licita una sessió de coaching gratuïta en la que transformaràs la teva confiança 😉

I si vols saber més sobre com aprofitar els teus cicles (com a dona) et recomano aquest llibre d’una professional que m’agrada molt.

Leave a Reply