Em mereixo un càstig!

– M’he equivocat, l’he cagat, sóc un desastre… sempre igual, no hi ha manera d’aprendre… em mereixo un càstig!

– Si ho hagués fet bé, si ho hagués pensat millor…

– Però no és així, ho he fet fatal i per això em mereixo sentir-me profundament desgraciada…

– Però ja fa estona que em sento molt malament, necessito estar bé! No tinc forces per a res ja…

– No, no tinc dret a despreocupar-me i oblidar-me del que ha passat!

– Potser podria trucar a la meva millor amiga, ella em comprendrà i m’ajudarà a estar millor, sempre ho fa…

– Segur que ara no et pot atendre i la molestaries amb tonteries, això ho has de passar sola!

– Potser podria prendre’m un descans i agafar forces, em va molt bé sortir a passejar quan estic així…

– No hi ha temps per descansar! L’he cagat i ho he d’arreglar, he d’esforçar-me el doble i buscar com compensar-ho. Així segur que tindré resultats i haurà valgut la pena!

– Però quan em sento així de malament em costa molt ser productiva, sé per experiència que les coses surten bé quan estic bé. Potser no és un bon moment per a fer res…

– Ni de broma, és igual que estigui cansada, m’hi he de posar “a tope” per aconseguir alguna cosa ja!

– Estic esgotada, no puc pensar amb claredat, sóc un desastre, no me’n sortiré…

– Doncs precisament per això t’hi has d’esforçar més! No hi ha manera d’aprendre!

 

Els actors:

Has experimentat mai aquesta conversa interna? La conversa entre les dues versions de nosaltres mateixes, la que confia en la vida i la que només es preocupa. La que sap que quan estem bé les coses surten i la que es deixa guiar per la por. En resum: la nostra essència i el nostre ego.

Quan vaig descobrir, gràcies a la meva coach Jennifer Powers, quin era el benefici real d’aquella forma de fer, va resultar ser una profunda revelació. Després d’una frustració em passava dies i dies “rallada” amb el tema i donant-li voltes sense parar. Està clar que si això ho seguia fent una vegada i una altra era perquè hi havia algun benefici secundari darrera. Un concepte que es treballa molt amb el coaching, perquè un cop descobert tens moltes opcions per a rectificar.

 

El motiu real:

El que vaig descobrir va ser que aquella forma de tractar-me després “d’haver-la cagat” era una forma inconscient d’”autocàstig”. I el benefici d’aquell “autocàstig” era el de recordar la lliçó apresa!! És a dir, si em seguia rallant amb el tema durant hores i dies creia que llavors no oblidaria la lliçó, com quan “empollem” pels examens. Havia de calar ben fort en mi aquell error per no oblidar-me’n perquè sóc una persona molt poc rencorosa i oblido ràpid les males experiències.

Increïble, no? Jo mateixa m’”autocastigava” inconscientment per a no oblidar la lliçó després d’haver-me equivocat. Ser-ne conscient ho va canviar radicalment.

 

Com alliberar-se’n:

Et sents identificada amb el que t’explico? Si busques dins teu una mica, hi ha alguna cosa que et ressoni? És possible que sí, ja que és un patró força comú.

En aquest punt, un cop prenem consciència de l’”autocàstig”, la pregunta clau és:

Què puc fer per a no oblidar la lliçó apresa de l’experiència sense torturar-me d’aquesta manera?

En el meu cas la resposta va ser: escriure en un document totes les lliçons apreses i repassar-les de tant en tant. Un cop detectat que hi ha “autocàstig” es tracta d’apuntar-se la lliçó apresa de seguida. I a seguir vivint. Tant senzill com això!

Ha estat una autèntica alliberació. La conducta d’”autocàstig” desapareix al moment!!

Potser aquesta eina et serveix o potser te n’inspira una altra. El cas és trobar què et pot ajudar a no oblidar el que t’ha ensenyat una mala experiència.

Només llavors et podràs alliberar dels sentiments negatius associats. I això et farà més lliure i podràs seguir la teva intuïció. I ja sabem que la intuïció és la que ens indica per on va flow 😉

 

Gràcies per llegir-me i per compartir-ho. Espero haver-te ajudat!

2 Replies to “Em mereixo un càstig!”

  1. Molt interessant, gràcies. Ho posaré en pràctica ?

    1. gem.araujo@gmail.com says: Reply

      Gràcies pel teu comentari, Laia, m’alegro que et serveixi. Ja m’explicaràs com t’ha funcionat 😉

Leave a Reply