Estar present. Per què? Com?
La història de la Marta:
La Marta arriba a la feina, saluda alegrement, seu al seu despatx i encén l’ordinador. Consulta el correu, clica en un dels links que li sembla interessant. Té una idea. Consulta uns documents i li dóna voltes. S’estanca. Decideix estirar el fil per un altre costat, potser aquell llibre que va fullejar l’altre dia? De seguida que li ve al cap i s’aixeca a consultar-lo. Allà hi troba una referència, la consulta i troba una informació clau que li dóna una altra idea. Li ve de gust un cafè i mentre se’l prepara gaudeix de l’aroma i del descans. Li falta un detall, una connexió per acabar de donar forma a la seva idea. Sap que li vindrà la inspiració i que trobarà allò que busca, no en té cap dubte perquè sempre ho aconsegueix.
Mentre passeja entre les taules amb la tassa calenta entre les mans decideix conversar amb el Cesc, qui li explica un dubte que té. Mentre l’ajuda a resoldre el dubte s’adona que ja sap on trobarà la resposta al que buscava. En Cesc li ha donat una idea sense saber-ho. Consulta unes quantes referències més, sempre seguint el fil que li crida l’atenció i al cap d’una hora té l’esborrany d’un protocol escrit.
Ha aconseguit el seu objectiu.
La història de la Júlia:
Aquell mateix dia, una mitja hora més tard que la Marta, arriba la Júlia al despatx. Està preocupada perquè fa dies que li dóna voltes però no li ve al cap una bona idea per a dissenyar un protocol. Decideix posar-hi tot l’esforç del món avui també. Saluda distretament mentre es força a seguir donant-li voltes al tema Se sent cansada i poc inspirada però no té temps per a perdre, ho vol tenir acabat abans del cap de setmana. Obre un document, el consulta, no troba el que busca, n’obre un altre, tampoc. N’obre un tercer i el llegeix massa ràpid, es perd algun detall important, però la pressa la guia. Potser en aquell llibre? No té temps, ho hauria de tenir molt avançat avui!
Al cap d’uns quants links i documents consultats comença a sentir-se impacient i frustrada. Té ganes de sortir a passejar. No hi ha temps per això. Segueix llegint a la desesperada en busca d’informació. Necessita aquesta idea ja! Porta dues setmanes donant-li voltes, no té més temps! Comença a sentir-se cansada. Li ve de gust un cafè però decideix que seria una pèrdua de temps. El Cesc sembla que té un problema però ella dissimula, no pot perdre temps en ajudar-lo.
Les hores passen ràpid i l’estrés creix. Aviat serà hora de marxar. Encara no té cap idea. Consulta tots els documents que pot el més ràpid que pot… I sona l’alarma, hora de sortir corrents a buscar la filla a l’escola.
Un dia més sense cap resultat.
La diferència entre les dues:
La Marta i la Júlia. Mateixa circumstància. Presència diferent. Resultats diferents.
Quina diferència hi ha entre la Marta i la Júlia? Segur que ho heu vist ràpidament: la presència de cadascuna. Mentre la Marta flueix i arriba ràpidament on volia, la Júlia va a “contraflow”, forçant la màquina i no arriba enlloc.
Com mantenir-se present:
Mantenir-se present és la clau per a fluir. Però com ho aconsegueixo? En un món tant ple de distraccions i coses urgents per a fer, com puc assegurar-me de mantenir-me present quan ho necessito?
En realitat no cal meditar durant hores ni fer res gaire complicat. Hi ha una forma molt senzilla de connectar amb tu mateixa, i per tant, amb la teva intuïció (el flow) que pots fer tantes vegades com necessitis. Es tracta de, durant uns instants, ser conscient de la respiració. Parar un moment i observar-la. Encara que siguin uns segons només.
D’aquesta manera donem feina a la “ment mono” (com diu Mingyur Rinpoche, et recomano veure el vídeo, són menys de 2min). Llavors ens alliberem durant uns instants dels pensaments negatius com els dubtes, la por, la sensació de mancança, etc., i som més lliures.
Només quan el “mono” calla podem escoltar el que ens diu la intuïció. I la intuïció sap com seguir el flow. I el flow és el camí més ràpid.
Una altra tècnica és la de posar tota la teva atenció al que estàs fent mitjançant tots els sentits. Per exemple, quan et dutxes o quan menges. Si li dones al “monito” la feina d’observar-ho es mantindrà en silenci mentrestant.
Per això activitats com pintar, ballar o practicar arts marcials ens ajuden a relaxar-nos i a connectar amb nosaltres mateixes.
Així que quan sentis que no flueixes, que les preocupacions, pors i dubtes et dominen observa la teva respiració uns moments. També pots afegir un mantra, una frase que t’ajudi a sentir el flow com, per exemple, “don’t worry, be happy”. Fent això diverses vegades al dia, cada cop et serà més fàcil i estaràs més connectada al present.
I al present ets la millor versió de tu mateixa!
Què et sembla?
Gràcies per llegir-me i per compartir-ho, espero que et sigui útil!