Seguir el flow (fluir) és un dels passos clau per aconseguir qualsevol cosa que desitgem en aquest món. Tant si utilitzes la llei de l’atracció conscientment com si no, seguint el flow arribaràs al que hagis demanat a l’Univers. A mi m’agrada dir que la distància més curta entre dos punts no és la línia recta, sinó el flow! I és que realment és així… De seguida entendràs de què parlo 😉
Comencem pel principi: què vol dir fluir?
Faré el possible per fer-me entendre ja que és un concepte una mica abstracte 😉
Fluir o seguir el flow és un estat mental i emocional que ens mou a emprendre determinades accions que es van encadenant entre elles fluidament i que ens porten molt ràpidament allà on volíem ser. És a dir, que som molt productius i resolutius en allò que fem mentre fluïm. De forma inconscient prenem les decisions correctes per aconseguir allò que volem de la forma més ràpida possible.
De forma il·lustrativa es podria explicar com el corrent d’un riu que viatja a gran velocitat. Si ets com una fulla i t’hi deixes portar avances ràpidament, fàcil i agradable. Si estàs fora has de córrer molt i molt per agafar tanta velocitat. És com un riu que no va recte, sinó que fa corbes i giragonses. Tot i així, avança molt de pressa. Més que si vas caminant o corrent per la vora o si vas alternant dins i fora cada cop que ve una corba i sembla que s’allunya del teu objectiu.
Una de les lleis bàsiques del flow és que no va recte, sinó directe! Saber això és fonamental per apoder-lo seguir.
Perquè és tant important fluir?
Fluir forma part de viure en consonància amb les lleis de l’Univers i és necessari per aconseguir el que desitgem de la forma més ràpida possible. És a dir, per deixar de donar voltes, xocar contra una paret o quedar esgotat amb infinits intents. En realitat és la forma més fàcil, agradable i efectiva d’aconseguir qualsevol cosa que et proposis a la vida. Sembla utòpic poder viure així sempre, no? Però si és tant fàcil, perquè no estem tots fluint ara mateix??
Doncs perquè aquest concepte és absolutament contrari al que se’ns ha estat inculcant durant tants anys. Serien frases com:
“Sense esforç i sacrifici no s’aconsegueixen les coses”
“Les coses no cauen del cel”
“Si fos tant fàcil tothom ho faria”
“Cal treballar dur per aconseguir coses en aquesta vida”
Alguna o altre segur que et ressona… Doncs bé, cap d’elles es basa en les lleis de l’Univers. Això no vol dir que ens asseiem al sofà sense fer res i així aconseguirem el que volem, ni molt menys! Però tampoc cal patir necessàriament per assolir els nostres desitjos.
Per quina raó no hauria de ser fàcil i agradable aconseguir el que volem? Potser perquè llavors no ens ho mereixeríem? I d’on surt aquesta idea? Probablement és la història que hem construït al voltant de demanar i rebre, però no és pas la veritat.
La veritat és que tu com a individu habitant de l’Univers tens tot el dret a demanar i a rebre i això és possible seguint les seves lleis.
Un exemple:
Imagina’t que estàs buscant un local pel teu nou projecte. Tens clar el que busques i és molt específic (localitat, metres quadrats, distribució, preu, etc). I Ara imagina’t 2 escenaris diferents:
- Amb la creença de que no et caurà del cel: organitzes detingudament el propers dies per a buscar per internet, donant voltes amb el cotxe, donant veus, trucar, visitar, etc i segueixes el plànning al peu de la lletra. Després d’uns quants dies de recerca estàs cansada i desanimada perquè no el trobes. I passejant cap a casa sents una oloreta a cafè que et fa tenir la idea d’entrar en aquell lloc tant xulo a prendre alguna cosa calenta i prendre’t la resta de tarda de descans. Però de seguida et dius a tu mateixa que no tens temps per perdre perquè encara et queden 3 locals més per a visitar. Esgotada els visites i en surts encara més decepcionada. Però l’endemà segueixes igual, arribant a límit per a poder visitar tots els locals. Al cap d’un parell de mesos finalment trobes el que busques.
- Amb la creença de que l’Univers proveirà. Tot és igual que l’anterior excepte en el moment que sents la olor a cafè. Sense pensar-t’ho et deixes guiar per l’instint, entres al local i decideixes prendre’t la tarda de descans. Mentre gaudeixes d’un exquisit cafè amb llet ben calent sents una conversa a la taula del costat: algú es vol vendre el local i no troba comprador. T’apropes a la taula, et presentes i tens una conversa fluïda i agradable amb aquella persona. Finalment decidiu anar-lo a veure aquell mateix dia i resulta que és el local que buscaves.
Quina és la diferència bàsica entre els dos escenaris? Tots dos han tingut un esforç de planificació, de recerca i de moure’s però en el segon escenari has seguit el flow, l’instint, la intuïció (diga-li com vulguis). I el flow t’ha portat a allà on volies 2 mesos abans que en el primer escenari!
La distància més curta ha estat doncs, el flow i no la línia recta 😉 És a dir, quan donar-se una tarda de descans podria semblar un “pèrdua de temps”, resulta que ha sigut una bona “guanyada de temps” perquè t’has estalviat 2 mesos de recerca…
Per quin motiu hauria de ser més vàlid o acceptable el primer escenari que el segon si en els dos casos s’ha arribat a l’objectiu desitjat?
Les coses “cauen del cel” si fluïm (no si no fem res)
En el proper post t’explicaré com saber fluir. He hagut de dividir el post en 2 parts perquè sinó quedava massa llarg 😉
Gràcies per a compartir aquests secrets amb qui saps que ho necessita! Fins aviat 🙂