El que NO ens volíeu ensenyar…

Mama, et seguiré on em diguis, encara que això sigui l’última cosa que faci… Perquè confio en tu.

Si m’agafes la mà i em dius que corri ho faré, encara que sigui per a creuar el carrer en vermell… Perquè confio en tu.

Si em demanes que calli ho faré, encara que m’hagi d’empassar la ràbia i les llàgrimes… Perquè confio en tu.

Si em demanes que m’acabi el menjar ho faré, encara que no tingui més gana i em faci mal la panxa… Perquè confio en tu.

Si em demanes que dormi sola ho faré, encara que tingui por de no trobar-te en la foscor… Perquè confio en tu.

Si em demanes que segui i escolti ho faré, encara que no estigui preparada per entendre el que m’expliquen… Perquè confio en tu.

Si em demanes que no m’embruti ho faré, encara que em mori de ganes de saber què se sent posant els peus dins del fang… Perquè confio en tu.

Si em demanes que sigui prudent ho faré, encara que desitgi secretament fer el que fan els meus amics… Perquè confio en tu.

Si em demanes que sigui responsable ho faré, encara que això suposi passar dies estudiant, sense fer res del que em ve de gust… Perquè confio en tu.

Si em demanes que deixi de somniar i em posi a treballar ho faré, encara que així renunciï a la meva vida… Perquè confio en tu.

Si em demanes que tingui por ho faré, encara que el meu cor em digui que la vida és amable… Perquè confio en tu.

 

Però avui ja no.

Avui m’adono que tota aquesta confiança que et vaig entregar cegament no se’m va correspondre.

Avui m’adono que tot el que em vas ensenyar en realitat no m’ho volies ensenyar.

Avui m’adono que les teves pròpies pors i la falta de confiança en la vida et van portar a transmetre’m una gran mentida: que la vida és un camí que s’ha de recórrer amb molta cura, mirant sempre darrere les espatlles, suant i desconfiant dels que se’ns creuen. Un camí que s’ha de patir per a poder gaudir només quan s’apropi al final… Perquè si gaudeixo abans d’hora tot s’espatlla (no ho diguis a ningú!).

Així, segurament et quedaves tranquil·la de que em feies més forta. Doncs aquell difícil camí em preparava per quan em toqués patir.

 

Mama, avui vull dir-te que t’equivocaves. Patint per si algun dia havia de patir simplement em va deixar esgotada, em va apartar de la veritat, de la meva essència i de la bellesa de la vida i això em va debilitar. Quan vaig patir va ser desmesurat i em va costar uns anys recuperar-me. I tu no hi eres. Estaves massa ocupada preocupant-te.

Avui que ja porto un temps seguint el meu propi camí he descobert una cosa. La vida és senzilla, l’amor ho cura tot i la confiança és l’única via per a ser feliç.

Mama, he après que quan confio tot surt bé. He après a brillar per mi mateixa sense intentar arreglar-me constantment. He après que sóc una estrella i no una lluna. Que sóc perfecte tal com sóc. Igual que tu. Igual que totes les criatures que habiten aquest món.

Avui, m’agradaria ensenyar-t’ho a tu. Ja és hora de que siguis feliç simplement pel plaer de ser qui ets. Perquè t’estimo…

 

Gràcies per ensenyar-me el que NO vull ensenyar als meus fills, perquè així no m’equivocaré!

Avui sé que vull escoltar i acompanyar als meus fills amb presència i confiança.

Leave a Reply