Ho desitges, però no veus el camí?

Tens un somni. Ho desitges, però no veus el camí per aconseguir-lo. El persegueixies amb totes les teves forces, però de vegades perds l’esperança. Segons les lleis de l’Univers, la clau està en: “el secret de la fossa”. T’ho explico amb una història, ja saps que m’agraden ?

  • El Secret de la Fossa:

Hi havia una vegada una noieta que tenia molt clar el que volia. Claríssim. Però no tenia ni idea de com ho aconseguiria. Aquell reduït món era massa petit per la Brisa i per això desitjava amb totes les seves forces creuar la gegantina fossa que la portaria al Món Gran, al món on tot era possible. Des de la seva illeta només podia intuir el que passava a l’altra banda, però això ja era suficient per ella. El seu somni era arribar-hi i estava disposada a intentar-ho fins que ho aconseguís.

No era la única que volia sortir de l’illa. De fet era un desig molt generalitzat entre els seus habitants, és clar… La petita illa era escassa, amb molta gent i pocs recursos i esperances. I tots l’advertien del mateix: “No es pot creuar la fossa, és imposible. Els que ho han intentat han acabat caient-hi, no hi ha res a fer! Encara gràcies que tenim la nostra petita illa!”. Però ella coneixia la llegenda dels privilegiats, els primers que la van creuar. Els que serien avis i pares dels que actualmente vivien al Món Gran. Si alguns ho havien aconseguit feia temps, perquè no ho podria fer ella?

Cada dia, caminava fins la vora de l’illa i observava la fossa atentament, buscant indicis i pistes que la poguessin guiar. Però res, no hi trobava mai res. Tot i així l’endemà hi tornava amb noves ganes. Amb el temps va descobrir-ne alguns secrets. Com, per exemple, que a la vora de l’illa, just abans de la fossa, hi havia una fila de petits símbols, tots diferents, que la rodejaven. O que quan sortia el sol, si s’hi fixava molt bé, podia veure uns petits destells, com reflexos d’alguna superficie invisible. Li agradava passejar-se entre els símbols i escollir els seus preferits: l’arbre encerclat, l’estrella, el llop o el cor brillant. I sempre, abans de marxar, llegia el missatge gravat a la pedra de la paret de la fossa. “Creu avui i aconsegueix demà”. El repetia mentalment mentre caminava cap a casa.

Aquell dia, mentre tornava, li va cridar l’atenció un ocell cantaire. El va seguir, tot i que es desviaria una mica del camí. Li encantava passejar pel bosc i no volia anar amb pressa, així que s’hi va endinsar seguint l’ocellet. Però mirant amunt va ensopegar i es va fer una mica de mal al peu. Aix! Es va asseure al seu tronc preferit (casualment havia anat a parar allà) i ajupida com estava, fregant-se el peu, va mirar endavant. Va veure la posta de sol darrere l’arbre més especial del bosc. I, de sobte, es va adonar que havia descobert el secret de la fossa.

Emocionada va anar a buscar als seus 3 millors amics i els ho va explicar mentre els arrossegava cap a la vora de l’illa. Però cap d’ells va entendre res de res.

– Estàs boja, cauràs, és imposible que sigui tant fàcil!

Però ella estava decidida, es va plantar davant del símbol de l’arbre encerclat i va fer una passa endavant… sense caure! I després una altra, i una altre, com si flotés!!

– Torna, Brisa, acabaràs caient, no es veu cap camí des d’aquí!

– És clar que no el veieu perquè no és el vostre. Aquest és el meu camí i per això només el puc veure jo!!

La Brisa havia descobert que per arribar al Món Gran, simplement calia identificar el seu símbol i confiar i caminant endavant. Llavors, el camí s’anava construint sota els seus peus com per art de màgia.

Els seus 3 amics no s’ho podien creure i encara patien una mica. Fins que la veien tant petita que només van poder fer-li adéu amb la mà i desitjar-li tota la sort del món.

Ho havia aconseguit! El seu somni era ara una realitat, la que ella havia decidit crear.

 

Espero que aquesta historia t’inspiri a confiar en la vida i a seguir lluitant pel que més desitges. I si no saps com fer-ho, contacta’m i t’ajudo sense compromís.

Gràcies per a compartir-ho amb altres mares somniadores ?

Deixa un comentari