On són les respostes?!

No veus clar què vols o què hauries de fer? Quin camí agafar? Et sents perduda en la confusió com en una boira espessa que no et deixar veure res? I el pitjor de tot, tens pressa per a trobar respostes i això encara t’angoixa i t’ofusca més? On són les respostes?!

 

La situació:

Imagina’t que estàs davat d’un llac molt gran i preciós. La superfície és plana i brillant com una bassa d’oli. Només el sol en descobreix les petites imperfeccions reflexant-les en forma de diminutes espurnes blanques. Fa un dia radiant i l’aigua és fresca i agradable. Dins del llac hi ha uns tresors amagats que són molt especials per tu. Doncs les precioses capsetes petites i daurades guarden dins un missatge molt valuós que només és per a tu. Missatges que vénen del teu jo més savi, de la teva intuïció, de la teva essència més pura. Són els missatges que porten les respostes que busques.

T’hi capbusses i comences a nedar amb el cap ficat dins l’aigua cristal·lina buscant qualsevol indicia de capseta daurada, qualsevol destell de llum que pugui revelar-ne la ubicació. Passats uns minuts et comences a sentir impacient. Fa estona que busques i no trobes ni una pista. A més, el llac és molt gran i no tens gaire temps. Comences a nedar més de pressa, amb la qual cosa revoluciones la fina argila que reposava al fons del llac. Però no te n’adones i et segueixes movent amb rapidesa. “On són aquestes capsetes daurades, va, que no tinc gaire temps!”.

L’aigua ara és d’un color marró translúcid. Però tampoc te n’adones i et segueixes movent amb rapidesa. Cada cop  estàs més impacient. I cada cop l’aigua és més opaca. Miris on miris, no veus res de color daurat ni tampoc res que s’assembli a un tresor… I et comences a frustrar. “Aquí no hi ha res, m’han enganyat!”. Al cap d’una bona estona amb els mateixos desesperants resultats, te’n canses, et rendeixes i surts de l’aigua enfadada amb tu mateixa i amb el món.

 

La solució:

Suposo que intuexies quina seria la manera de trobar aquests preciosos tresors, oi? Exacte, deixant de nedar frenèticament, esperant pacientment que l’argila reposés i tornant a començar amb calma. Llavors et mantindries al fons una estona amb els ulls ben oberts, observant cada detall. Evitaries moure’t tant com puguessis per no provocar remolins de fang que t’impedissin la visió. Buscaries els tresors atenta i present. Atenta, present i amb confiança absoluta en què els trobaràs. Perquè saps que només així els trobaràs!

 

La dificultat:

El problema és que precisament estant angoixats, preocupats i impacients, el que menys ve de gust és parar i estar present, oi? Tens ganes de fer, fer i fer fins a trobar el que busques. Però justament deixar de fer és el que necessites per a trobar les respostes. Parar, estar present i acceptar la situació desagradable en la que et trobes. I confiar pacientment. Només així donaràs veu a la teva intuïció. Potser serà molt difícil, però quan ho aconsegueixis tindràs la teva recompensa.

Des de la calma trobaràs la claretat i des de la claretat veuràs la resposta.

Espero que aquest exemple il·lustratiu t’ajudi a recordar què fer quan et trobis perduda buscant respostes que no arriben.

 

Gràcies per llegir-me i per compartir-ho amb qui li pugui anar bé 🙂

2 Replies to “On són les respostes?!”

  1. Moltes gràcies, Gemma! Superentenedor 😉 espero recordar-ho!! Gracies de nou!

    1. gem.araujo@gmail.com says: Respon

      Gràcies a tu, Roser, per llegir-me. M’alegro que t’hagi sigut útil 😉
      Què podries fer per a recordar-ho?

Deixa un comentari