Per què no es compleix el que desitges?

Vols alguna cosa, fa temps que ho persegueixes. Confies en l’Univers perquè saps que fluint hi arribaràs abans. Confies i confies…. Però no es compleix. Per què no es compleix el que desitges? Com pot ser que no ho aconsegueixis si confies en que sí que ho faràs? Com pot ser que encara no s’hagi fet realitat si no perds l’esperança? Curiosament, en canvi, hi ha hagut moments a la vida en què has confiat i les coses t’han sortit bé… Què pot estar passant ara, doncs?

He estat molt temps movent-me en aquesta situació i preguntant-me el mateix. Fins que vaig entendre on està el “kit de la qüestió”. I la clau està en la forma en què confies. Com? Es pot confiar de formes diferents? I tant! Et poso dos exemples perquè vegis amb qui t’identifiques més i entendràs què vull dir:

 

La Gemma i la Júlia:

La Gemma i la Júlia tenen un desig des de fa anys. Volen trobar quina és la seva autèntica passió, el que se’ls dóna molt bé, el que gaudeixen fent i el que crearà un impacte positiu a la societat.

La Gemma sap perfectament què ho vol i perquè. Té claríssim que ho aconseguirà tard o dora. Ha provat dues carreres diferents i mitja dotzena de professions que no li han acabat d’encaixar del tot. Però no s’ha rendit i ha seguit buscant. Quan ha vist que allò que feia no era el que la omplia simplement ha canviat. Quan ha detectat moltes ganes per estudiar alguna cosa ha fet cas a la seva intuïció i ho ha provat. I quan ha vist que la il·lusió minvava ha provat un camí diferent. Té claríssim que ho trobarà. I no es rendeix perquè confia plenament en l’Univers.

La Júlia desitja trobar-ho també. Quan ha volgut estudiar alguna cosa s’ha deixat portar per la opció més sensata. Renunciant, així, al que li venia de gust. Pensa que algun dia trobarà el que de veritat li agrada. Quan ha provat un tipus de feina i no li ha encaixat del tot ha deixat passar el temps amb l’esperança de que algun dia trobarà la seva professió ideal. Quan ha tingut ganes d’estudiar alguna cosa que no té res a veure amb la seva feina actual ho ha acabat postposant. Perquè confia en que si realment és la opció definitiva ho acabarà fent tard o d’hora. Creu que algun dia la oportunitat per trobar quina és la seva autèntica passió vindrà a trucar-li a la porta. Confia plenament en l’Univers.

 

Les dues confiances:

La Gemma confia realment en l’Univers o en la vida. Té autèntica fe. Per això fa coses per aconseguir el que vol. Precisament com que confia de debò en que ho trobarà no es rendeix tot i que es topi amb uns quants fracassos. La Júlia, en canvi, no confia realment en l’Univers o en la vida sinó que només té esperança. O dit d’una altra manera, “pensament màgic”. És a dir, que creu que algun dia li caurà del cel la resposta sense haver-la de buscar. I el que fa, doncs, es autosabotjar-se. Simplement perquè no prova coses noves per a poder identificar què és el que realment li agrada fer. S’amaga a la seva zona de confort i espera envà a que les coses canviïn. Si tingués autèntica fe no tindria por a experimentar i equivocar-se.

Per tant, la Gemma té FE i la Júlia té ESPERANÇA. I no és el mateix.

Quina de les dues creus que té més possiblitats de trobar el que busca?

I tu, amb quina de les dues t’identifiques més?

 

La conclusió:

És molt probable que en algunes àrees de la teva vida t’identifiquis més amb la Gemma i en unes altres amb la Júlia. És normal. Llavors, la pregunta que pots fer-te és: quan has aconseguit el que volies, com quin dels dos personatges t’has comportat?

Com has vist, es pot confiar en la vida de dues maneres diferents. Amb fe o amb esperança. I la forma en què “confies” determinarà els resultats del que persegueixes.

Espero que amb aquesta explicació t’hagi pogut ajudar a prendre consciència de com estàs afrontant algunes situacions de la teva vida.

 

Gràcies per a compartir-ho amb altres mares a qui els pot ser útil aprendre a tenir fe de veritat en la vida ?

Leave a Reply