Quan el temps corre més que tu!

Com més corro, més de pressa córrer el temps… Com més vull aturar-lo, més ràpid se m’escapa de les mans… Què fer, doncs, quan el temps corre més que tu?

Ja ho deia Einstein que el temps és relatiu… i tant relatiu! Fins i tot de vegades m’imagino el temps com una massa viscosa i flexible per la qual ens movem. Si hi passem corrents la seva superfície es manté ferma i linial per a sostenir-nos. Però si hi passem poc a poc, gaudint del present cedeix suaument sota els nostres peus allargant-ne la línia de la superfície. Aleshores, el temps es multiplica: una hora es converteix en un espai de temps profund i meravellosament productiu. Has tingut aquesta sensació alguna vegada?

I al revés, t’ha passat mai que com més dora et lleves i més corres, més tard arribes? No saps com ha passat una hora si sembla que faci 5 minuts que vas mirar el rellotge per última vegada… En canvi, si estàs relaxada i fluint, encara que et llevis més tard i no corris, arribes a l’hora. Sembla una broma, oi? Què passa, doncs?

 

Amb presses:

Quan vas amb presses (corrents) estàs en una vibració de mancança, de falta de temps i d’angoixa i preocupació per a fer tard. I aquesta és la recepta perfecte per a aconseguir el que vols evitar. “La profecia que se autocumple”. Sense saber com, tot s’ajunta provocant que arribis tard. És el típic dia en què la nena es tira la llet per sobre, el nen es fa caca just després de canviar-lo, ningú està d’acord amb la roba que s’ha de posar, et descuides la motxilla, perdem el peluix preferit, etc… I això passa quan no estàs present perquè estàs preocupada.

 

Relaxada:

En canvi quan estàs relaxada (sense córrer) estàs en una vibració d’abundància de temps, justament perquè no estàs preocupada. Conscient o inconscientment confies en què arribareu a l’hora. Aleshores no vols fer deu coses alhora i estàs atenta a la tassa de llet de la nena, canvies el bolquer a l’últim moment, desprens calma i benestar i sembla que a tothom li sembla bé la roba que toca posar i abans de sortir de casa revises que ho tingueu tot. I això només ho pots fer quan estàs present.

 

Què fer per aturar el temps?

Llavors, com aconsegueixes multiplicar el temps? O més ben dit, què pots fer per treure el màxim profit del temps que tens?

Recorda la metàfora de la massa viscosa. Si vas amb calma i estàs present el temps cedeix sota els teus peus. Si corres, es posa rígida i linial. Sembla fàcil, no? Per tenir més temps només has de córrer menys! Una altra broma… En realitat, per aturar el temps, primer t’has d’aturar tu i estar present. Parar, respirar i convertir l’angoixa i mancança en confiança i abundància.

Hi ha tècniques de coaching molt efectives per a fer això, en compartiré alguna en un altre post, que sinó m’allargo massa. De moment, et deixo amb aquesta pregunta:

Què hauries de deixar de fer tu (o fer diferent) per aconseguir anar sense presses i multiplicar el temps?

 

Espero que aquest escrit t’hagi ajudat a canviar la teva percepció del relatiu temps i que trobis la teva manera de multiplicar-lo.

Gràcies per a compartir-ho amb altres mares que també necessiten multiplicar el seu preciós temps 😉

2 Replies to “Quan el temps corre més que tu!”

  1. Què certa aquesta teoria! Sempre he cregut que l equilibri entre una vida personal plena i una trajectòria professional d èxit és possible. A casa prioritzo la qualitat del meu temps, aconseguint que la quantitat deixi de ser tant determinant. Tot i així, anar sense presses és encara per mi un repte, sobretot quan no estic amb els de casa (quan corro per arribar abans). Prenc nota!

    1. gem.araujo@gmail.com says: Reply

      Anna, moltes gràcies pel teu comentari 🙂
      M’alegro que prenguis nota d’aquesta teoria i espero que ho hagis pogut posar en pràctica! És complicat compaginar bé la vida personal i la professional i saber gestionar bé el temps és clau 😉
      Espero que ho estiguis aconseguint. Una abraçada.

Leave a Reply