Tens dret a gaudir!

En el fons saps que pel simple fet d’haver nascut tens dret a gaudir. Dret a gaudir de qualsevol cosa que t’ofereix la vida, perquè la vida en realitat és un regal que hem vingut a gaudir, no a patir.

El problema és que a mida que anem creixent i descobrint el món des del nostre punt de vista i entorn, ens anem construint la nostra versió de la realitat. La nostra pròpia història. I aquesta història, tot i ser real al teu cap i, per tant, a la teva vida, no és la realitat que et mereixes viure. Per naturalesa et mereixes molt més. Et mereixes gaudir de cadascun dels moments de la teva existència i ser plenament feliç. Sona a un tòpic impossible, oi? Doncs bé, tot i que sí que ho sembli, és el nostre dret diví.

És curiós, doncs, que el més difícil sigui precisament gaudir del teu dret Universal, és a dir, ser feliç a cada instant. Curiós, però molt comú. Cada dia, tu mateixa et prives d’aquest dret unes quantes vegades. Com? Doncs no estant present… Cada vegada que mentre fas alguna cosa els teus pensaments et transporten al futur o al passat, a records estancats o preocupacions, t’estàs perdent una oportunitat de guaudir d’aquell petit moment present que mai més es repetirà.

I encara pot ser pitjor. Encara et pots estar privant d’aquest dret de forma més deliberada (inconscientment). Per exemple, no donant-te el permís per a fer alguna cosa que t’agrada o de la forma que t’agradaria per evitar patir unes conseqüències de moment imaginàries. T’ho il·lustro amb una petita història:

La Mariona, una noia molt maca i atractiva es va enamorar d’el Pau, un noi fantàstic i força sol·licitat. El Pau semblava inaccessible, doncs a totes els agradava però cap d’elles havia aconseguit acostar-s’hi. A ella, curiosament, li feia cas. Però no s’ho acabava de creure i sempre donava explicacions als petits moments de coqueteig per a negar el que era evident.

Un dia el noi es va decidir a donar-li senyals clares del seu interès per ella. La Mariona es va quedar muda. Va notar el desig fervent de seguir amb aquell joc, però en un obrir i tancar d’ulls va optar una actitud freda i distant i poc a poc se’n va allunyar. Era millor no seguir per aquell camí, doncs sabia on la duria. Jugarien durant l’estiu i gaudirien molt, però després ho haurien de deixar estar. El Pau tenia la seva vida en un altre lloc i la distància seria un inconvenient irrefutable.

No valia la pena passar-ho malament.

Però durant anys, aquella espineta clavada va seguir fent-li mal. Aquell desig truncat per ella mateixa la va perseguir durant molt temps i la feia sentir molt malament. I si hagués seguit el seu joc? I si li hagués donat una oportunitat? I si no s’hagués volgut protegir? Què hauria passat? Com estaria ara?

Què li va passar a la Mariona? De què s’intentava protegir? El que li va passar és un cercle viciós que he vist en moltes mares. Per evitar patir es va privar de gaudir i, a canvi, va patir durant molt temps.

Probablement no et costarà gaire identificar alguna vivència en la que no vas fer alguna cosa per a evitar patir i vas acabar patint-ne les conseqüències igualment. O potser pitjors. Perquè patir després d’haver gaudit almenys té la part bona del que vas viure. Però patir per a no patir i sense haver viscut l’experiència plaent és realment trist…

I ara, en el teu present, en quina situació estàs patint per evitar patir?

Què passaria si et concedissis el dret a gaudir?

Apa, et deixo amb aquestes reflexions 😉

Espero haver-te ajudat a descobrir una mica més de tu mateixa i així, poc a poc, recuperar les regnes de la teva vida.

 

Gràcies per a llegir-me!

Leave a Reply