Una lliçó de xocolata

Ahir a la tarda la meva filla em va donar una lliçó sobre la vida que vaig agrair molt. Primer perquè ella l’hagi après i segon per haver-me-la recordat. Justament perquè em dedico a ajudar a mares a aconseguir això!! Em fa fer riure molt i al meu marit també. És bonic veure com van descobrint les claus de l’Univers per ells mateixos.

  • La situació:

Resulta que els meus sogres es van quedar amb els nens a la tarda mentre jo donava una xerrada. Quan vaig arribar, només entrar per la porta, vaig sentir la veu orgullosa de la meva filla dient: “hem menjat iogurt de xocolata!!”. I entrant al menjador vaig poder contemplar el seu somriure triunfant. Jo vaig somriure i vaig dir-li “veig que has aconseguit enganyar als avis, doncs!”. I de seguida la meva sogra va saltar a la defensiva amb un “doncs sí, m’ha ben enganyat!!” a l’adonar-se en aquell precís moment del seu descuit…

A casa som uns grans defensors del menjar sa i procurem evitar al màxim els sucres i certs productes. Però de tant en tant ens agrada gaudir d’algun extra. Jo, per exemple, acostumo a tenir a la nevera uns iogurts de soja de xocolata que m’agraden molt i que menjo de tant en tant. I pels nens tinc els iogurts de soja naturals. Alguna vegada li he deixat probar-ne un dels meus a la Mar. Però sempre plantejant-ho com un “extra” per a una ocasió especial.

Ahir al vespre, a l’acabar de sopar, la meva sogra va acompañar a la Mar a la cuina per a escollir la fruita de postres. La nena, amb la nevera oberta davant seu, de seguida va visualitzar la oportunitat per a menjar-se el deliciós iogurt de xocolata. I ho va fer intuïtivament i sense saber que estava utilitzant una de les lleis de l’Univers que més necessitem recordar moltes mares:

  • La lliçó:

La defensa de la meva sogra va ser que “ho ha dit amb tanta seguretat que he pensat que aquests eren els seus iogurts”. I estic segura de que en el fons sabia que no, perquè em coneix una miqueta… Però la vertiat és que em va fer riure com una nena de 4 anys és capaça d’aconseguir el que vol simplement utiltizant les lleis de la vida.

I això em recorda i em demostra que tots les podem utilitzar.

Ahir la meva filla va aprendre que quan demana les coses amb seguretat i confiança les aconsegueix. I és que realment, la confiança és la clau de l’èxit. Com deia Antoine de Saint-Éxuperie (autor de El petit príncep):

“El món s’enretira quan veu a un home que sap on va”

I és que amb confiança anem “a per totes”, a pel que volem de veritat i sense por, perquè confiem cegament en què ho aconseguirem. I per això, vull ajudar a tantes mares com pugui a recuperar la confiança que necessiten per a seguir el seu propi camí, perquè sense confiança és pràcticament impossible…

 

Per cert, estem fent un Facebook challenge per a recuperar la confiança en 10 dies. Si t’hi vols apuntar, encara hi ets a temps!! Només has de sol·licitar entrar al grup “Recupera la confiança“. T’animo a que hi participis!!

Leave a Reply