Un dels aprenentatges més importants que he obtingut gràcies a emprendre el meu propi projecte és la feina de prioritzar-me i cuidar-me per després poder donar el millor de mi a tots els àmbits. Doncs bé, el que no sabia era que quan em sento bé tot surt malament.

I per què? Com pot ser?

Aquí hi ha d’haver alguna trampa o malentès, no?

Tornava de prendre un cafè mentre repassava mentalment la setmana per organitzar-me. Resulta que aquella setmana s’ajuntaven 4 coses que em feien molta il·lusió, coses que no eren estrictament de feina. Mentre hi pensava em vaig sentir molt afortunada de poder dedicar temps a aquestes coses que em feien sentir bé (a més de dedicar temps al meu projecte, a la casa i a la familia). Era com massa bonic per a ser veritat…. Per un instant vaig senir una punxada a l’estómac. Era massa bo, massa maco, massa per mi que no m’ho mereixo perquè treballo poques hores al dia i, de moment, tot va bé així. No m’ho mereixo perquè sóc una “jeta”. Llavors, inevitablement, em vaig sentir molt culpable.

De seguida que me’n vaig adonar vaig treure’m del cap la idea convencent-me de que no passava res, que lo primer era cuidar-me i que estava còmode amb aquella situació (quan òbviament no ho estava). Així que no hi vaig pensar més i vaig seguir amb el meu dia.

Endevines què va passar??

Casualment, 3 de les 4 coses que em feien tanta il·lusió es van haver d’anul·lar per diferents causes (fill malalt, problema a la feina del marit, etc). A més, la que sí vaig fer a ser una en la què jo ajudava altruïstament a l’escola dels meus fills. Aquesta sí que “me la vaig permetre”. Potser perquè no era “tant eogïsta” tot i que em fes il·lusió fer. El cas és que em vaig sentir fatal, molt desafortunada… Aleshores, em vaig soprendre a mi mateixa arribant a una conclusió que no tenia cap sentit:

“Quan em sento bé tot surt malament”

Quan semblava que havia de tenir una setmana molt xula, resulta que tot se’n va a fer punyetes… Llavors em vaig preguntar: ha sigut casualitat? Mala sort?

Podria ser… Però, i si fos alguna cosa més que tot això? I si la casualitat o la mala sort només fossin les excuses que jo em dono per a NO fer-me responsable del que passa al meu voltant? I si la meva sensació de culpa hi hagués tingut alguna cosa a veure?

Ja saps que sóc de les que creu fermament que la pròpia realitat la creem nosaltres mateixos. I si lo malament que em vaig sentir quan pensava en la setmana que m’esperava hagués ajudat a crear la setmana tant desagradable que vaig acabar tenint?

Sent sincera amb mi mateixa em vaig adonar de que NO “m’havia sentit bé i, per això, tot havia anat malament”. Sinó que, en realitat, m’havia sentit MALAMENT i per això tot es va torçar.

Aquella experiència em va fer adonar de la importància de cuidar-nos sense sentir-nos culpables per a fer-ho. I sé lo difícil que pot resultar, sobretot per a les dones. Així doncs, vaig recordar la conclusió encertada:

“Quan em sento bé tot surt bé”

Per tant, la setmana següent ho vaig aplicar fermament, doncs tenia un parell de coses molt importants per mi (que tampoc eren de feina) i no me les pensava perdre. Gràcies a això, va resultar ser una setmana plena de sorpreses molt agradables.

Així que t’animo a que et recordis de cuidar-te sense culpa, perquè t’ho mereixes i perquè és bo per tu i per tots! Recorda l’Arbre Mare 😉